SOBRE PER MI

La història d’un canvi

La fundadora

La història de la Montse Lluch, nascuda a Barcelona i resident a Sant Martí Sarroca (un bonic poble de el Penedès envoltat de vinyes) està plena de superació i aprenentatge, d’un procés d’autoconeixement profund per afrontar una malaltia amb la qual ha de conviure: el càncer de mama metastàtic.

Després del diagnòstic, va venir un període fosc, de lluita constant per remar contra corrent, no només per superar els primers cops durs, sinó també d’adaptació a la nova situació. Quan tens un càncer, canvies tu, però també canvien les persones que t’envolten, en el sentit que les relacions que tens amb elles passen a ser unes altres.

El tema de conversa sol començar sempre amb un “com estàs?” precedit per un “que no et trobes bé?” o un “no menges?” i tothom vol una resposta.

Però tu no la tens, així que acabes entrant en un diàleg inútil, ja que et trobes immersa en una espiral de confusió de la qual no saps quan ni com podràs sortir.

Fins que arriba un dia en què decideixes posar punt ia part, necessites agafar perspectiva i agafar de nou el timó de la teva vida, una vida que ja no té res a veure amb tot el que havies imaginat, però que és la teva. I vols que segueixi sent així: TEVA.

Sa Tuna

El punt d’inflexió va arribar després d’un moment crític, d’aquells que et sembla que toques fons i de què no aconseguiràs sortir.

Però ho aconsegueixes i decideixes prendre distància dels teus durant una temporada. Així doncs, carregada només amb els 36 quilos que pesava en aquell moment, la Montse va decidir anar-se’n sola (sense cotxe, família, ni amics) a Sa Tuna perquè necessitava trencar amb tot, silenciar tots els inputs que li arribaven de mil direccions i reflexionar sobre el que li estava passant i el que realment volia.

Durant un mes es va submergir en el blau de la mar, al taronja intens de les postes de sol, en les textures rugoses de les pedres i les roques, en l’esperança infinita de l’verd dels arbres. Tot era contacte amb la natura, no calia disfressar-se i la seva pell va començar a dir “aquí estic jo”. Pensar-se, tocar-se, buscar el que som en essència … retrobar-nos amb la nostra nena petita i tornar a començar des de zero per construir qui som de veritat.

La filosofia
de la marca

“Necessitava viure per a mi, treballar per a mi, pensar per a mi i aconseguir diners per curar-me” i d’aquí neix la marca PER MI, de valorar com es podrien recaptar fons per a la investigació de el càncer de mama metastàtic mitjançant la creació d’una col·lecció de roba per a sentir-nos i tenir cura de nosaltres mateixes. “”

La pell és l’òrgan més gran que tenim, no volem disfressar-la, el que volem és acariciar-la amb materials orgànics i sostenibles per tal d’apropar-nos a la nostra pròpia naturalesa i mostrar-nos tal com som: dones empoderades, valentes, segures, guapes. Tu ets la primera i única, i volem que et donis tota la importància que et mereixes.
Quan fas les coses alineades amb els teus sentiments i pensaments, és quan et sents en equilibri, per això el nostre desig és que a l’adquirir una peça de la nostra col·lecció t’inspiri un agraïment, perquè des del minut zero t’estàs cuidant a tu mateixa, contribuint a la lluita d’altres dones i ajudant a preservar el nostre planeta.

Per aquest motiu la imatge de Per mi sigui una libélua, considerada símbol de bellesa i agent de canvi doncs, sense perdre l’elegància dels seus moviments, s’adapta a aigua, terra i aire. Els Samurais la utilitzaven com un símbol de poder, agilitat i victòria i, a la Xina s’associa amb la prosperitat, l’harmonia i la bona sort. La vida està plena de matisos i cal que, com la libèl·lula, siguem capaços d’adaptar-nos als diferents escenaris que se’ns presenten, visualitzant a l’horitzó els nostres principals objectius per aconseguir la nostra autorealització i arribar a la maduresa mental i emocional necessàries per a la comprensió profunda de la vida.